Titivil Dirà

Titivil tot ell.

Benvinguts a la revista titiviliana i repel·lent de Pedregar Edicions.
Com que les novetats editorials ens surten a tots per les orelles, els encarregats de destruir els stocks que no volen ni els drapaires els tenim tots estressats i, la veritat, els nostres llibres són de mentida, hem cregut molt més útil i convenient per a la humanitat recopilar l’obra de l’insigne Titivil, el follet de la impremta.
Per això, en el nostre butlletí de novetats trobareu una mostra del virtuosisme de Titivil, l’autèntic mestre del que els profans anomenen error d’impremta, descurança editorial, estupidesa humana, pífia o, simplement, fruit de l’excés de pressa per complir uns terminis absurds per produir un llibre, revista, fulletó o etiqueta de tomàquet envasat que entrarà al mercat a tota hòstia per sortir-ne encara més ràpidament sense que probablement ningú s’hagi pres la molèstia de llegir què hi diu. Així, doncs, perquè el lector afamat de novetats i, tanmateix, atabalat pugui degustar, si més no (que no hi ha temps ni ganes), les perles més selectes de la producció editorial actual, tatatatxan:

Si l’esperança li moqueja, abrigui-se-la bé

És ben sabut que a la pàgina 285 de moltes novel·les passa un corrent d’aire molt puta. Per això hi ha el perill que, si s’hi passeja una esperança més aviat fràgil, l’esperança en qüestió agafi una constipat. Com que aquest és precisament el cas de l’esperança del Kemal, el progagonista d’El museu de la inocència, d’Orhan Pamuk, el traductor, els correctors i els editors han tingut la bondat d’abrigar-li-la bé, l’esperança. (I tot plegat en una vil·la que l’autor, malvat ell, ha volgut gèlida, cosa que té molt més mèrit.)

Hipòtesi: Algú poc familiaritzat amb els corrents d’aire de les p. 285 podria malpensar i especular sobre una possible traducció (amb intent d’adaptació) de l’albergar esperanzas castellà. O, encara amb més mala idea, sobre la possibilitat que embolicar les esperances amb bufandes de llana a algunes orelles ja els soni genuí.

Però això seria molt desesperançador i nosaltres tenim les esperances, com si fossin pollets, permanentment instal·lades sota una bombeta.

D’immigrants a persones migrades

A la p. 15 del núm. 284 del setmanari Directa hi ha aquesta perla de la correcció política. L’article vol explicar amb detall tant la situació límit dels immigrants que es queden encallats a Grècia (dificultats d’aconseguir asil polític; atacs racistes, sovint impunes; sous de misèria al mercat negre), com les mesures repressives (denunciades per diverses organitzacions de defensa dels drets humans) de la nova política d’immigració grega. Ara, el desenfadat joc de paraules del títol: “La immigració esdevé el cap de turc de la crisi a Grècia”, contrasta una mica amb la ultracorrecció política del destacat amb què Titivil ha decidit fotografiar-se (colar el persones migrades li ha fet una il·lusió especial).

Repel·lent com sóc he buscat migrat al diccionari:

migrat -ada: adj. Escàs, mesquí, que no arriba de molt al tant que caldria. “Un sou migrat.”

Després de proposar-me no parlar mai més de cantants ni mendicants, sinó de persones cantades i mendicades, ja que hi era, també he buscat apressar (que, ves per on, no vol dir el mateix que el castellà apresar):

v 1 1 tr Donar pressa (a algú), empènyer-lo a fer promptament una cosa. “Apressa’ls a vestir-se, que fem tard.”

2 pron Apressar-se a fer la feina.

2 tr Accelerar. “Apressar el pas.”

3 intr Ésser urgent. “Treballà tota la nit perquè la feina apressava.”

Després de tota aquesta pèrdua de temps i d’aquest desplegament d’antipatia, l’article continua dient el que ha de dir, és clar, i jo, amb la meva obsessió de caçar titivilades, faig el ridícul. O potser no. Potser és la funció informativa de l’article que queda ridiculitzada i migrada. Potser el missatge –que és important– es ressent d’aquesta mania purista i absurda d’esprémer la correcció política fins que s’acaba caient, estúpidament, en l’actitud de menyspreu que es pretén denunciar.

Donar per fet el cop d’ull (p. 82 de El talent)

En un altre exemple de la nostra manca de talent per res que no sigui tirant a estúpid: la titivilada de la p. 82 de El talent.
1a hipòtesi (biaix simpàtic: la novel·la és allargassada i, a estones, pretensiosa, però (sobretot la primera part) és tant loca, rocambolesca i divertida que les interrupcions de ximpleria erudita passen gairebé sense adonar-te’n): 1) El “fer donar” no és un error, perquè, en un altre dels saltirons conceptuals de la novel·la, al Marco (el narrador) li ha aparegut un esclau invisible a qui podria fer anar a donar un cop d’ull als restaurants en qüestió (perquè s’aguanti, però, cal llegir molt de pressa el final de la frase).
2a hipòtesi (biaix antipàtic: la novel·la és divertida i enginyosa, però insofriblement allargassada; la ironia no sempre tapa tots els forats): Al Marco encara li dura l’efecte de la sobredosi de pastilles, l’Autor moribundeja de debò, la Júlia, en lloc de fiscalitzar com li pertoca, està provant el bidet de l’editorial, el Jordi Nopca hi escriu “fer un cop d’ull”, la correctora hi posa el “donar un cop d’ull”, Titivil suprimeix la tecla del suprimir, l’esclau invisible de Titivil s’empassa el retolador vermell, et voilà, una frase multiple choice que fa les delícies del lector repel·lent a qui cada Innombrable en el sentit de “Innominable” li ha remogut l’estómac.

La difícil facilitat del traductor automàtic

Una meravellosa mostra de l’art de la traducció automàtica no revisada. Trobada a la p. 33 del núm. 154 de la revista Bonart, agost i setembre del 2012.
Hipòtesi: l’article en què hi ha aquesta perla, “La difícil facilitat d’Edward Hopper”, va ser escrit en castellà i traduït per una maquineta de traducció automàtica que va decidir que Tolouse calia traduir-ho per ‘Tolosa de Llenguadoc’.
Preguntes: té en compte la fonètica aquesta maquineta tan ben feta? si sotmetem el text a la traducció inversa conclourà que “Tolosa de Llenguadoc Lautrec” ha de ser Tolouse Loquito, o potser Tolosano de lenguado loquito? Esclata, si se li fa traduir la mateixa frase 50 vegades en sentit invers? És gaire respectuosa l’expressió “aprenent retardat” d’una mica més avall del text subratllat?

2 comments

  1. Retroenllaç: D’immigrant a persona migrada « El fem fatal

  2. Retroenllaç: Si l’esperança li moqueja, abrigui-se-la bé « El fem fatal

Comenteu, comenteu que el món s'acaba

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s