Mixeta de pis

Orgullós de la seva elegància elàstica, el gat es refrega contra les potes de la taula i també –cal no menysprear mai la seva aparentment infinita capacitat de seducció– la mica d’estovalles que pengen. A continuació, s’ajup gràcilment sobre l’estora i també s’hi refrega. Ensuma de lluny una sabatilla i, sense perdre temps, se li acosta, la conquereix només de mirar-se-la i s’hi refrega. Veu tres cadires i, amb un eslàlom sinuós de passarel·la, s’hi refrega. Un cop davant del puf, esbufega falaguer i s’hi refrega. Albira el sofà i, encoratjat per la immensitat de la superfície refregable, s’hi acosta majestuós, però quan ja frisa per sentir els primers pessigolleigs del bany d’electricitat estàtica que l’espera, el llom se li eriça, les orelles se li enretiren i la cua se li redreça en un gest de màxim terror felí. Una bola gegantina del seu propi pèl, arremolinada i compactada a la perfecció gràcies als corrents del seu narcisisme erràtic, l’amenaça des de darrere el sofà a punt d’engolir-lo en una refregada final.

A propòsit del joc literari que commemora l’apunt 1300 del blog Antaviana.

Anuncis

2 comments

  1. Hola! No sé qui ets però escrius meravellosament. La descripció i la narració estan en plena harmonia, i
    aconsegueixes l’efecte amb la frase final. Com deia Carner, aquest conte és “una peça ben feta”.

  2. rcasas22

    Molt bona la descripció dels costums felins. Amb un final un pèl inquietant.

Comenteu, comenteu que el món s'acaba

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s